Para eso están los amigos ...

::: A veces hay que recurrir a los amigos hasta por cuestiones de trabajo. En Reus se hace cada año el Festival Internacional de Jazz y habíamos pensado hacerle una entrevista a algún músico famoso que viniera a la ciudad. Después de muchas llamadas y dolores de cabeza, a una semana del cierre se me ocurrió una idea: hacerle la entrevista a dos músicos que trabajaron conmigo en el Port Aventura, cuando estaba de auxiliar de espectáculos, porque tienen un grupo que toca en el festival, y además son de Reus y Tarragona.

Ante la desesperación, a mi jefe le pareció muy bien. Pues ahí estaba yo al día siguiente, charlando y tomando café con dos amigos, pero con una diferencia, había una grabadora encima de la mesa e iba apuntando de vez en cuando. Lo difícil fue plasmarlo todo en una página, porque empezamos hablando del grupo, del jazz... y acabamos con los sueños. Su grito de guerra: PAPÚA. Encantada de volveros a ver. Me habéis sacado de un gran apuro, a una semana y la sección de cultura en blanco... ¡y yo a vosotros os he hecho promoción! ¿qué más se puede pedir?

...........................

'La música és l'art de combinar horaris'

XAVI DE LA SALUT I GERARD MARSAL · TROMPETA I SAXO

::: Aquests joves amants del jazz seran els encarregats, amb el seu grup Boogaloo Strompers Sextet, de posar ritme als carrers de la ciutat en el marc del X Festival Internacional de Reus. Per a ells, la trompeta i el saxo, i la música en definitiva, són la seva vida, i tot i que saben que el públic del jazz és reduït, es consideren privilegiats per poder fer allò que realment estimen.

· Com va començar l'aventura de Boogaloo Strompers Sextet?

X.S/G.M: Els inicis van ser als camerinos de Port Aventura, on, entre actuacions, els músics vam començar a tocar temes que ens agradaven de Lee Morgan. Una música festiva, animada, una barreja de blues amb twist que agradava i feia ballar la gent. A partir d'aquí, vam començar a tocar alguns temes en festes, i d'aquí va sorgir la idea de formar un grup i gravar un disc.

· Quina valoració feu del Festival Internacional de Jazz de Reus?

X.S: Aquest festival té moltes coses bones. En primer lloc, que és accessible a tothom. Intenta que el jazz no només soni als teatres, sinó també al carrer i, d'aquesta manera, s'apropa al públic, a més no costa gaires diners. I el que és més important, que està organitzat per una entitat, el Keyboard Jazz Lounge, que manté una programació durant tot l'any.

G.M: Com a reusenc i amic del jazz, que hi hagi un festival així a casa, és perfecte. Sobretot perquè, a més de participar-hi i col·laborar-hi personalment, tinc la sort de poder gaudir-ne com a aficionat. Ara és un festival d'una mida mitjana, però espero que en un futur pugui ser una vertadera plataforma per crear aficionats al jazz i promoure músics de la zona.

· Com a músics de la zona, quina creieu que és la situació de la música jazz a Tarragona?

G.M/X.S: Les escoles han millorat molt, hi ha gent molt bona i ben preparada, però no hi ha gaires llocs per tocar, ni existeix un vertader interès del públic. Qui cregui el contrari està enganyat. No és un missatge negatiu, sinó una realitat. Hi ha locals petits on els de sempre toquen per a un públic reduït que vol descobrir alguna cosa més, i això t'anima a seguir. Tampoc es destinen diners a la cultura. Els locals tanquen per denúncies dels veïns i no sabem si el jazz és un art o una molèstia. El que tenim clar és que, tot i això, nosaltres continuarem fent música.

· Creieu que és important tenir una titulació en aquest món?

X.S/G.M: En absolut! Una cosa és que hagis de tenir una base, uns coneixements, però avui en dia s'inventen titulacions que no serveixen per a res. Les escoles són un negoci i no van enlloc. En el fons el que falta és l'esperit dels jazzeros dels '50, que no tenien res d'això però eren músics. És una actitud de vida. Actualment hi ha molt d'aparador i burocràcia.

· Acostumats a treballar junts, ara teniu un nou projecte entre mans amb l'orquestra de Montblanc... en què consisteix?

X.S/G.M: Parteix de les ganes de barrejar i jugar amb mons molt diferents: la música de banda, simfònica i un sextet de jazz. La iniciativa va sorgir de músics de la zona, sense cap recolzament extern, pel simple amor a la música i el fet de voler innovar. L'experiment ha funcionat i la sensació que tens en escoltar tants músics tocant alhora... aquesta sonoritat és increible!

· Una cosa bona i una de dolenta d'aquesta professió ...

X.S: Crec que hi ha una paraula que defineix les dues coses: sacrifici. Peerquè tirar per aquest camí té unes condicions difícils, però constantment estàs creixent. El més bonic de la música és que no s'acaba mai i està en constant evolució, Per tant, enriqueix molt.

G.M: Hi estic d'acord. Sovint comparem la música amb el futbol, el millor és compartir moments amb la gent que toques, que soni com un bloc, perquè ens necessitem per crear un projecte comú. S'ha d'escoltar a l'altre, respectar-lo i fer que entre tots surti alguna cosa que sigui nostra.

· Un somni per complir, de futur ...

G.M: Jo m'he demanat per a la propera dècada el fet de separar els ingressos econòmics del fet musical i creatiu. Vull dedicar-me una època a investigar i tocar sense que em condicionin els diners... necessito llibertat a l'hora de crear.

X.S: Cada cop trobo més important el fet de compartir aquests moments amb la resta de companys del grup. Tota la resta, si sortirà el que faig per la televisió o la ràdio, no m'ho plantejo... si no, ja hauria anat per un altre camí.

.....................

>> Actuació Boogaloo Strompers Sextet