::: Por fin me toca una entrevista cultural!! y es que hasta ahora, esa sección la llevaba otra chica, que se ha ido. Como para este mes estaba programado el Festival Autúria (de cantautores) de Reus, recordé un concierto al que fui en verano de Paco Enlaluna, un cantautor de Tarragona del que estaba enamorada mi amiga. Sabía que estaba con la promoción de un disco nuevo, así que no dudé en contactar con él. Es un tanto despistado, pero ante todo muy buena gente, y aceptó.
Quedé con él en un bar de Tarragona, pero él debía estar Enlaluna, porque me esperaba en otro. Le llamé para saber por qué tardaba y me dijo que me estaba esperando, pero ... ¿dónde?. Al otro lado de la Plaza Imperial. El fotógrafo y yo nos dirigimos allí, y tras las fotos junto a la fuente, empecé la entrevista. Él andaba un tanto espeso, acababa de llegar de Madrid y luego tenía miles de cosas que hacer, pero aún así, la entrevista me satisfizo. A él también (o eso dijo al verla publicada), pero aún me debe el disco ...
.........................
‘L’èxit és aconseguir omplir l’ànima i la nevera’
PACO ENLALUNA · CANTAUTOR
X.J
::: El popular cantautor tarragoní, Paco Enlaluna, presenta el seu nou disc i primera autoproducció, ‘El país sin maravillas’. Amb to vitalista i arguments agredolços, ens acosta a la seva peculiar forma d’entendre el món. La ironia, l’humor i la quotidianitat en temes tan transcendents i universals com la soledat i l’amor es converteixen en el leitmotiv d’aquest cantautor.
· Ja podem gaudir del seu últim disc, 'El país sin maravillas', un títol màgic i àcid alhora... com la vida, potser? Sí. És una metàfora de la vida, i el que ve a dir és que, d'alguna manera, quan som petits ens creem uns somnis i unes expectatives, i aquests es van esmicolant quan creixem, fet que ens fa sentir una mica desgraciats. Aquest disc ve a dir que hem d'oblidar-nos d'aquesta condemna dels somnis i aprendre a redefinir-los sobre la marxa, aprendre a no ser esclaus dels nostres propis somnis.
· Aquest disc també és important perquè suposa la seva primera autoproducció. Què el va portar a crear una productora pròpia? Potser va ser el fet d'adonar-me que porto tota la vida autoproduint- me realment. Llavors, el que estic fent és organitzar la meva empresa, Segundo Acto, i bàsicament això, que ja que estic sol, doncs, m'organitzo.
· Quina és l'essència de les seves cançons? El seu segell com a cantautor que perdura disc a disc i el fa únic? El que m'agrada és intentar tractar temes que són molt transcendents i importants com l'amor, la soledat, però sempre des d'un punt de vista diferent, irònic, quotidià, i fins i tot humorístic.
· Quina seria la definició d’«èxit» per a Paco Enlaluna? Considera que l'ha aconseguit? L'èxit suposo que ha de ser un equilibri entre l'ànima i la nevera, sempre ho dic. La meva ànima ara està molt a gust amb el que estic fent, crec que he trobat una manera de dir les coses que m'interessa i que agrada. L'èxit de la nevera, el poder gaudir d'un sou a final de mes, últimament ho estic aconseguint, a base de molt d'esforç i treball. Ja he deixat de creure en la fama i tot això, ara l'únic que necessito és aconseguir omplir l'ànima i la nevera al mateix temps.
· Ara poseu en marxa ‘Paco Enlaluna sobre ruedas’. En què consisteix? He de reconèixer que és gairebé una estratègia comercial als problemes que hi ha per tocar a tot arreu. És una caravana-escenari per a la gira. Llavors, el que farem en aquest escenari és una mica el que fem en tots els concerts, però integrant audiovisuals, teatre i dansa. La idea és recuperar la forma de fer de trobadors i còmics que recorrien els pobles viatjant amb els seus carros per actuar.
· Els cantautors tenen fama de solitaris. És el seu cas? Què en pensa? La soledat a mi m'interessa moltíssim, és necessària, sobretot per crear. Jo crec que hi ha dos personatges, el Paco Enlaluna compositor, un ésser solitari i reflexiu, i el Paco Enlaluna que surt al carrer i s'enfronta al públic, i és important tenir els dos, sinó et tornaries boig. Però també hi ha una part del treball que es sustenta amb els amics, que es converteixen en la teva petita família. Gent que t'ajuda en el camí.
· Aquest mes se celebra el Festival Autúria de Reus. Quina opinió li mereixen aquest tipus de festivals? Aquest festival em sembla genial perquè està molt ben definit. El problema dels festivals acostuma a ser que toquen tres o quatre grups cada dia en un escenari i és difícil que les coses sonin bé. De cara a realitzar un concert perfecte és complicat, però després hi ha la part positiva i és que aglutina molta gent i et dóna a conèixer, és una bona oportunitat.
· Vostè que porta molts anys a la professió, quin consell podria donar als cantautors que estan començant? Jo els diria que s'oblidessin del mercat discogràfic tal i com l'entenem ara. Oblidar-se'n completament. La idea que tu estàs tocant i et ve un home oferint- te un gruix de bitllets i et diu: «et gravaré un disc i et donaré una carrera professional», crec que ja no existeix o existeix per a una música molt concreta.
· Per últim, un somni per complir? No sóc de tenir grans somnis, sóc més de somnis immediats. Ara el meu somni és que puguem tancar una gira interessant amb el remolc, d’un poblet a un altre. Això significaria que en el desordre i el caos que és aquesta vida que porto, hauré aconseguit una mica d'estabilitat. Grans somnis, la veritat és que ara mateix no en tinc cap... un dia potser marxo a una illa deserta, però de moment, no.
· Ja podem gaudir del seu últim disc, 'El país sin maravillas', un títol màgic i àcid alhora... com la vida, potser? Sí. És una metàfora de la vida, i el que ve a dir és que, d'alguna manera, quan som petits ens creem uns somnis i unes expectatives, i aquests es van esmicolant quan creixem, fet que ens fa sentir una mica desgraciats. Aquest disc ve a dir que hem d'oblidar-nos d'aquesta condemna dels somnis i aprendre a redefinir-los sobre la marxa, aprendre a no ser esclaus dels nostres propis somnis.
· Aquest disc també és important perquè suposa la seva primera autoproducció. Què el va portar a crear una productora pròpia? Potser va ser el fet d'adonar-me que porto tota la vida autoproduint- me realment. Llavors, el que estic fent és organitzar la meva empresa, Segundo Acto, i bàsicament això, que ja que estic sol, doncs, m'organitzo.
· Quina és l'essència de les seves cançons? El seu segell com a cantautor que perdura disc a disc i el fa únic? El que m'agrada és intentar tractar temes que són molt transcendents i importants com l'amor, la soledat, però sempre des d'un punt de vista diferent, irònic, quotidià, i fins i tot humorístic.
· Quina seria la definició d’«èxit» per a Paco Enlaluna? Considera que l'ha aconseguit? L'èxit suposo que ha de ser un equilibri entre l'ànima i la nevera, sempre ho dic. La meva ànima ara està molt a gust amb el que estic fent, crec que he trobat una manera de dir les coses que m'interessa i que agrada. L'èxit de la nevera, el poder gaudir d'un sou a final de mes, últimament ho estic aconseguint, a base de molt d'esforç i treball. Ja he deixat de creure en la fama i tot això, ara l'únic que necessito és aconseguir omplir l'ànima i la nevera al mateix temps.
· Ara poseu en marxa ‘Paco Enlaluna sobre ruedas’. En què consisteix? He de reconèixer que és gairebé una estratègia comercial als problemes que hi ha per tocar a tot arreu. És una caravana-escenari per a la gira. Llavors, el que farem en aquest escenari és una mica el que fem en tots els concerts, però integrant audiovisuals, teatre i dansa. La idea és recuperar la forma de fer de trobadors i còmics que recorrien els pobles viatjant amb els seus carros per actuar.
· Els cantautors tenen fama de solitaris. És el seu cas? Què en pensa? La soledat a mi m'interessa moltíssim, és necessària, sobretot per crear. Jo crec que hi ha dos personatges, el Paco Enlaluna compositor, un ésser solitari i reflexiu, i el Paco Enlaluna que surt al carrer i s'enfronta al públic, i és important tenir els dos, sinó et tornaries boig. Però també hi ha una part del treball que es sustenta amb els amics, que es converteixen en la teva petita família. Gent que t'ajuda en el camí.
· Aquest mes se celebra el Festival Autúria de Reus. Quina opinió li mereixen aquest tipus de festivals? Aquest festival em sembla genial perquè està molt ben definit. El problema dels festivals acostuma a ser que toquen tres o quatre grups cada dia en un escenari i és difícil que les coses sonin bé. De cara a realitzar un concert perfecte és complicat, però després hi ha la part positiva i és que aglutina molta gent i et dóna a conèixer, és una bona oportunitat.
· Vostè que porta molts anys a la professió, quin consell podria donar als cantautors que estan començant? Jo els diria que s'oblidessin del mercat discogràfic tal i com l'entenem ara. Oblidar-se'n completament. La idea que tu estàs tocant i et ve un home oferint- te un gruix de bitllets i et diu: «et gravaré un disc i et donaré una carrera professional», crec que ja no existeix o existeix per a una música molt concreta.
· Per últim, un somni per complir? No sóc de tenir grans somnis, sóc més de somnis immediats. Ara el meu somni és que puguem tancar una gira interessant amb el remolc, d’un poblet a un altre. Això significaria que en el desordre i el caos que és aquesta vida que porto, hauré aconseguit una mica d'estabilitat. Grans somnis, la veritat és que ara mateix no en tinc cap... un dia potser marxo a una illa deserta, però de moment, no.
............................
>> Escuchar single · El País sin Maravillas:
>> Web de Paco Enlaluna: www.pacoenlaluna.net
>> Vídeo promoción disco en Barcelona
No hay comentarios:
Publicar un comentario