Para eso están los amigos ...

::: A veces hay que recurrir a los amigos hasta por cuestiones de trabajo. En Reus se hace cada año el Festival Internacional de Jazz y habíamos pensado hacerle una entrevista a algún músico famoso que viniera a la ciudad. Después de muchas llamadas y dolores de cabeza, a una semana del cierre se me ocurrió una idea: hacerle la entrevista a dos músicos que trabajaron conmigo en el Port Aventura, cuando estaba de auxiliar de espectáculos, porque tienen un grupo que toca en el festival, y además son de Reus y Tarragona.

Ante la desesperación, a mi jefe le pareció muy bien. Pues ahí estaba yo al día siguiente, charlando y tomando café con dos amigos, pero con una diferencia, había una grabadora encima de la mesa e iba apuntando de vez en cuando. Lo difícil fue plasmarlo todo en una página, porque empezamos hablando del grupo, del jazz... y acabamos con los sueños. Su grito de guerra: PAPÚA. Encantada de volveros a ver. Me habéis sacado de un gran apuro, a una semana y la sección de cultura en blanco... ¡y yo a vosotros os he hecho promoción! ¿qué más se puede pedir?

...........................

'La música és l'art de combinar horaris'

XAVI DE LA SALUT I GERARD MARSAL · TROMPETA I SAXO

::: Aquests joves amants del jazz seran els encarregats, amb el seu grup Boogaloo Strompers Sextet, de posar ritme als carrers de la ciutat en el marc del X Festival Internacional de Reus. Per a ells, la trompeta i el saxo, i la música en definitiva, són la seva vida, i tot i que saben que el públic del jazz és reduït, es consideren privilegiats per poder fer allò que realment estimen.

· Com va començar l'aventura de Boogaloo Strompers Sextet?

X.S/G.M: Els inicis van ser als camerinos de Port Aventura, on, entre actuacions, els músics vam començar a tocar temes que ens agradaven de Lee Morgan. Una música festiva, animada, una barreja de blues amb twist que agradava i feia ballar la gent. A partir d'aquí, vam començar a tocar alguns temes en festes, i d'aquí va sorgir la idea de formar un grup i gravar un disc.

· Quina valoració feu del Festival Internacional de Jazz de Reus?

X.S: Aquest festival té moltes coses bones. En primer lloc, que és accessible a tothom. Intenta que el jazz no només soni als teatres, sinó també al carrer i, d'aquesta manera, s'apropa al públic, a més no costa gaires diners. I el que és més important, que està organitzat per una entitat, el Keyboard Jazz Lounge, que manté una programació durant tot l'any.

G.M: Com a reusenc i amic del jazz, que hi hagi un festival així a casa, és perfecte. Sobretot perquè, a més de participar-hi i col·laborar-hi personalment, tinc la sort de poder gaudir-ne com a aficionat. Ara és un festival d'una mida mitjana, però espero que en un futur pugui ser una vertadera plataforma per crear aficionats al jazz i promoure músics de la zona.

· Com a músics de la zona, quina creieu que és la situació de la música jazz a Tarragona?

G.M/X.S: Les escoles han millorat molt, hi ha gent molt bona i ben preparada, però no hi ha gaires llocs per tocar, ni existeix un vertader interès del públic. Qui cregui el contrari està enganyat. No és un missatge negatiu, sinó una realitat. Hi ha locals petits on els de sempre toquen per a un públic reduït que vol descobrir alguna cosa més, i això t'anima a seguir. Tampoc es destinen diners a la cultura. Els locals tanquen per denúncies dels veïns i no sabem si el jazz és un art o una molèstia. El que tenim clar és que, tot i això, nosaltres continuarem fent música.

· Creieu que és important tenir una titulació en aquest món?

X.S/G.M: En absolut! Una cosa és que hagis de tenir una base, uns coneixements, però avui en dia s'inventen titulacions que no serveixen per a res. Les escoles són un negoci i no van enlloc. En el fons el que falta és l'esperit dels jazzeros dels '50, que no tenien res d'això però eren músics. És una actitud de vida. Actualment hi ha molt d'aparador i burocràcia.

· Acostumats a treballar junts, ara teniu un nou projecte entre mans amb l'orquestra de Montblanc... en què consisteix?

X.S/G.M: Parteix de les ganes de barrejar i jugar amb mons molt diferents: la música de banda, simfònica i un sextet de jazz. La iniciativa va sorgir de músics de la zona, sense cap recolzament extern, pel simple amor a la música i el fet de voler innovar. L'experiment ha funcionat i la sensació que tens en escoltar tants músics tocant alhora... aquesta sonoritat és increible!

· Una cosa bona i una de dolenta d'aquesta professió ...

X.S: Crec que hi ha una paraula que defineix les dues coses: sacrifici. Peerquè tirar per aquest camí té unes condicions difícils, però constantment estàs creixent. El més bonic de la música és que no s'acaba mai i està en constant evolució, Per tant, enriqueix molt.

G.M: Hi estic d'acord. Sovint comparem la música amb el futbol, el millor és compartir moments amb la gent que toques, que soni com un bloc, perquè ens necessitem per crear un projecte comú. S'ha d'escoltar a l'altre, respectar-lo i fer que entre tots surti alguna cosa que sigui nostra.

· Un somni per complir, de futur ...

G.M: Jo m'he demanat per a la propera dècada el fet de separar els ingressos econòmics del fet musical i creatiu. Vull dedicar-me una època a investigar i tocar sense que em condicionin els diners... necessito llibertat a l'hora de crear.

X.S: Cada cop trobo més important el fet de compartir aquests moments amb la resta de companys del grup. Tota la resta, si sortirà el que faig per la televisió o la ràdio, no m'ho plantejo... si no, ja hauria anat per un altre camí.

.....................

>> Actuació Boogaloo Strompers Sextet

>> Actuació Gerard Marsal i Olga Pes

http://es.youtube.com/watch?v=C12YGVOKpbk&feature=related

>> Myspace de Xavi de la Salut

http://www.myspace.com/xavidelasalud

>> Web Amics del Jazz de Reus

http://www.amicsdeljazzreus.com/

Del artículo al terreno de juego

::: Llegó a mis manos información sobre una empresa de Paintball de la zona, una actividad que se ha convertido en una forma de "happy hour" para los trabajadores. Cada vez más las empresas hacen escapadas a los campos para desestresarse y solucionar los problemas de equipo en el terreno de juego, una gran oportunidad para matar a tu jefe, sin consecuencias graves. Me gustó la idea, e hice un artículo de empresa sobre Rocapaintballfort, que lo lleva un empresario joven y está dando muy buenos resultados.

Lo que no me imaginaba, es que después de unos meses volvería al campo, para jugar a airsoft, con una asociación llamada MAD. Supongo que eso de relacionarme con gente friki me ha llevado a esto, pero la verdad es que es toda una experiencia. Ahora tengo relación con la gente del campo, donde se va a preparar próximamente una partida solidaria y hasta me han pedido que les ayude con los temas de comunicación. ¡Qué cosas!

........................

Rocafort se 'pone a tiro' en nuevas iniciativas
‘Rocapaintballfort’ es el Paintball más grande de la provincia

X.J

::: El municipio de Rocafort de Queralt se ha convertido en destino de ocio gracias a las iniciativas empresariales de sus habitantes. Miquel Farré i Andreu creó hace ya dos años Rocapaintballfort, una empresa de paintball, speedball y actividades de aventura que cuenta con 35.000 metros cuadrados de instalaciones en un entorno natural. La empresa dispone de 18.000 metros cuadrados jugables distribuidos en cuatro campos, zona de picnic, parking y vestuarios.

Rocapaintballfort empezó su actividad en septiembre de 2005, lo que supuso una inversión de 50.000 euros. Farré i Andreu nos explica que se trata de una iniciativa familiar que empezó gracias a unos terrenos que tenían en propiedad. Junto a mis hermanos decidimos montar un paintball, porque nos gustaba, pero no para dedicarnos a él en exclusiva». En principio enfocaron el negocio a un cliente extranjero, que viene de vacaciones a la Costa Dorada, por la proliferación de negocios de este tipo que existen por la zona, pero como explica su director, «la gente que viene habitualmente es de pueblos cercanos, hasta un radio de 40- 45 kilómetros, y sobre todo montamos actividades para despedidas y empresas».

En este sentido, como la competencia es dura y difícil, Rocapaintballfort intenta marcar la diferencia ampliando sus servicios. Aunque el Paintball es la actividad principal, también hay una zona de tiro con arco, speedball y airsoft, además de zona de picnic y vestuarios. Pero según Farré, lo que les caracteriza son «los terrenos de juego, que son un poco más grandes y también que nos encontramos en un entorno privilegiado, en medio de la naturaleza. Además, durante el juego la bebida es gratuita». La empresa también monta calçotades, excursiones por el pueblo, escalada, salidas en quad, e infinidad de actividades más.

De cara al verano, la empresa tiene previsto ampliar los campos actuales e introducir una línea de negocio nueva, de «campos móviles», como nos explica Andreu Farré, «para poder llevar el paintball a las fiestas mayores de los pueblos o a las empresas». Su deseo también es ampliar el target «nos gustaría trabajar con institutos y colegios, ya que es una actividad que fomenta la comunicación, la capacidad de liderazgo y el trabajo en equipo».

Pero de momento, su aspiración es situarse entre los seis primeros de Cataluña en este negocio. Con una facturación en 2006 de 31.570 euros y sólo cuatro trabajadores en plantilla, Rocapaintballfort se encuentra en un momento de consolidación y crecimiento. Conscientes de esto, este último año sus inversiones han ido encaminadas a material y sobre todo a publicidad. Farré afirmó que «hemos invertido 5.000 euros entre material y publicidad, hemos trabajado con flyers y potenciado nuestra web». Por ello, la previsión de facturación de la empresa para este próximo año asciende a los 40.000 o 45.000 euros.

>> Crónica de mi iniciación en el airsoft

http://www.mad-airsoft.com/viewtopic.php?t=27

Nunca me gustó la economía

::: Después de unos meses en el Indicador, ¡¡por fin una buena notícia para la pime en medio de la crisis!! Quién me iba a decir a mi que me emocionaría por una cosa así. Yo nunca quise hacer economía. En el instituto hice Latín y Griego, en la universidad hice como pude la asignatura de introducción y ahora me veo en esta tesitura. Yo hablando de economía, del sector de la pime y ... lo que es mejor, ya no me parece extraño, ¡¡entiendo un poquito del tema!! Y eso me gusta.

El Gabinete de prensa de Vr. Bussines Brokers me envió una nota de prensa con el estudio y me pareció una visión interesante. Se lo comenté a mi jefe y le gustó la idea. "Ponte en contacto con alguien de Barcelona y hazme un articulillo". Y así lo hice. Una voz latina me hablaba, era una de esas voces que se hacen escuchar, que te interesan... un hombre agradable Joaquim Mir, aunque no muy agraciado.

........................................

El panorama econòmic reactivarà el sector de la Pime

La crisi immobiliària impulsarà la compra i venda d’empreses

::: En un marc on proliferen les visions negatives respecte a la situació econòmica actual de les empreses, Vr Business Brokers dóna a conèixer les conclusions d’un estudi que augura la reactivació de la Pime al nostre país. En l’informe, es posa de manifest que la crisi creditícia en els mercats internacionals, el refredament del sector de la construcció i immobiliari i l’estancament del mercat bursàtil produiran un replantejament de fons i recursos d’inversió en favor de la pime espanyola i catalana.

El negoci de la compra i venda d’empreses és una molt bona notícia per a aquest sector, especialment com a font de finançament. La qüestió és donar continuïtat als empresaris que volen tancar els seus negocis. Joaquim Mir, director de les oficines de Vr Business Brokers de Barcelona va asegurar que aquesta reacció era d’esperar perquè «la inversió en l’immoble ha estat sempre un camí segur i molt rendible, però quan ja es parla d’un refredament de preus i del mercat, s’ha de replantejar aquesta inversió, invertint fora d’Espanya, amb la competencia que suposa, o bé comprar un negoci ja en marxa, on entren les pimes».

En aquest mercat, Vr Business Brokers és especialista; es tracta d’una empresa dedicada a la intermediació de compra i venda de negocis, que ajuda els empresaris que volen vendre o traspassar. Tal i com assegura l’estudi, un vuit per cent d’empreses al nostre país cessen la seva activitat cada any, el 34,2 per cent de les quals pertanyen a l’hostaleria, el 30,5 als serveis, el 12,2 per cent al sector econòmic, i el 17,1 són empreses industrials. Segons Mir, «la gran majoria d’aquestes empreses han tancat per l’absència de compradors o inversors, que van apostar pel sector immobiliari o de la construcció, i ara és el moment que es centrin en la compra i venda de pimes, les quals ofereixen rendibilitats superiors, un negoci rendible i en creixement».

A Catalunya es situen el 18,5 per cent de les empreses del país i la major part són pimes i familiars, en un 90 per cent. Joaquim Mir va apuntar que «el sector de la pime espanyola i catalana és molt dinàmic, sobretot pel que fa als serveis, hostaleria i restauració. El comerç també té molta força, i potser el sector industrial ha estat el que més ha notat el refredament i la crisi immobiliària». Les pimes, però, tenen uns handicaps difícils de superar, que arrosseguen des de fa molts anys. La mancança de personal qualificat i l’immobilisme en són alguns exemples.

Com explica el director de Vr Business Brokers de Barcelona, la pime necesita «una bona dosi d’innovació, perquè s’han quedat tradicionals, desfasades, necesiten persones emprenedores i actualitzades en tècniques dinàmiques». També denuncia la manca de personal i reconeix que «en aquest sentit ajuda molt el personal llatinoamericà, gent qualificada que es dedica al sector serveis i de comerç». Tot això, si ho sumem al fet que l’economia espanyola, en general està bé i la taxa d’atur és baixa, fa que hi hagi bastanta activitat.

Però la pime que veritablement pot competir a gran escala és la mitjana que té intencions d’exportar, perquè el mercat català i espanyol se li queda curt. Tot i això, la competencia és molta i molt forta. Joaquim Mir adverteix que «si la nostra pime no s’adapta, no innova i no es destinen recursos per tal de modernitzar l’estructura, se li complica competir, i convertim el país en un país de serveis i comerç».

Publicidad de Delfín

::: He hecho mi primer publireportaje. Nada, media página elogiando los vinos de Delfín, (¿?) sí, sí, ¡¡es un nombre!!, menos mal que yo le llamaba Sr. Duch. Pues eso, que como soy la pringada de turno y me encanta experimentar cosas nuevas, me pasan los marrones... "Así lo pruebas, es muy divertido -sobretodo cuando se lo pasas y te lo hacen cambiar todo antes de publicarlo-" me decían. Pues mira, la verdad es que no estuvo mal. Eso sí, ¡¡yo no firmo eso!! está claro, ante la duda o la mamarrachada/publi: redacció. Encima yo no cobro por hacerlo... pero la comercial sí, y su comisión.

El tal Delfín resultó ser muy buen hombre, no quería hablar de precios, eso está claro, pero me dejó hacer un poco lo que quisiera -criterios un poco noticiables- mientras promocionara sus nuevos vinos y de más, dijera los premios y esas cosas. No me hizo cambiar nada, y eso que yo dudé en algunos temas de vinos, terrenos y de más... así que todo bien. Pues llega el Indicador a la redacción y resulta que había errores en la impresión, la foto del publireportaje salía movida (pobre Delfín - ¡pero tuvo descuento!).

...............................

Masia Duch ampliarà la seva carta de vins

amb l’'Escala d’Or' dolç i el ranci 'Castany'
Les noves infraestructures milloraran la qualitat i l’oferta

X.J

::: La bodega Masia Duch, situada a la part central de la Denominació d’Origen del Priorat en ple Parc Natural de Montsant, porta 22 anys produint els vins Bressol i Tancat, dos reserves de la millor qualitat. Aquest any han decidit ampliar la seva oferta amb un vi tan representatiu de la zona com és el ranci, que es comercialitzarà sota el nom de ‘Castany’. L’altre novetat és un vi dolç, fruitós, idoni per acompanyar el menjar, i que rebrà el nom d’’Escala d’Or’.

Les varietats està previst que surtin al mercat abans que s’acabi l’any, coincidint amb la recent ampliació de les infraestructuras de la bodega, que ocupen una superfície de 3.000 metres quadrats. Les intervencions han suposat la creació d’una nova sala, al mateix nivell que les altres, però soterrada, per tal de controlar la temperatura i evitar el soroll. Això permetrà, segons Delfín Duch, propietari de la bodega «que els vins gaudeixin d’una millor qualitat i uns trets distintius i homogenis, perquè es manté tota la criança al mateix lloc, ja sigui en bótes o en ampolles».

Els canvis que es realitzaran tenen com a objectius principals la millora de l’estructura logística i una voluntat de créixer en el mercat. Delfín Duch afirma que «amb aquests vins, ampliarem la gamma de productes que oferim als nostres clients. Al mateix temps, esperem seduir-ne de nous, ja que són vins que agraden tant al mercat espanyol com a l’exterior». Actualment, de la producció total de Masia Duch, el 50 per cent es ven a Espanya i l’altra meitat s’exporta a l’exterior. La majoria es ven al mercat europeu, a països com Alemanya, però també es comercialitza a Amèrica i, fins i tot, a països asiàtics.

· Distinció Guardonada
Un tret que fa característic el vi de Masia Duch és que la seva bodega només utilitza raïms de la finca pròpia, ja que, com explica Delfín Duch, «així aconseguim donar personalitat als vins, a partir, sobretot, dels trets diferencials dels nostres raïms». Aquest fet, sumat a una especial cura de la qualitat des de l’inici del procés que neix amb el conreu de la terra, passant per l’esforç de la plantilla, fins a la utilització de tecnología punta, són el secret del seu èxit.

Les bones pràctiques s’han vist recompensades en els últims anys amb cinc medallas de plata que han rebut els diferents vins de Masia Duch en cates internacionals d’Alemanya, Eslovènia, Canadà i Madrid. Dos d’elles han estat aconseguides aquest mateix any a l’esdeveniment Sélections Mondiales des Vins 2007 al Canadà, per als vins Bressol 2000 i el nou Escala d’Or. El seu propietari es va mostrar molt content pels guardons, sobretot perquè això significa «el resultat de tot l’esforç que hi ha hagut a la finca, des de les vinyes. I que aquests premis vinguin de països de l’exterior s’agraeix encara més»

...................................

>> Web Masia Duch: http://www.masiaduch.com/